Cap esdeveniment important, a la vida diària o en el procés històric, és producte d’una sola causa. Probablement existeixen diverses causes a diferents nivells, i l’investigador o l’estudiant d’història haurà de separar aquella causa o causes que li semblin significatives de les trivials.
Edward H. Carr
Si, des dels primers temps, la història hagués agafat pels cabells i arrossegat els tirans civils i religiosos, no crec que aquests haguessin après a ser millors, però haguessin estat més detestats, i els seus malaurats súbdits haguessin après potser a ser menys pacients.
Diderot
L’historiador és una persona com qualsevol altre i no pot deixar de banda les seves característiques humanes: parla una determinada llengua, posseeix una personalitat condicionada per la seva realitat històrica, pertany a una nació, a una classe social, a un grup professional, etc… amb totes les conseqüències que això implica en el terreny dels estereotips que accepta (inconscientment, en general). Però si no pot desfer-se’n d’aquesta propietat objectiva que es el condicionament social del coneixement, sí que pot prendre’n consciència, comprendre que és indisociable de qualsevol coneixement.
Adam Schaff
Sóc un català. Catalunya és avui una província d’Espanya. Però què va ser Catalunya? Catalunya va ser la nació més gran del món. Us diré per què. Catalunya va tenir el primer parlament, molt abans que Anglaterra. Catalunya va tenir les primeres Nacions Unides. En el segle XI totes les autoritats de Catalunya es van trobar en una ciutat de França, aleshores de Catalunya, per parlar de la pau. En el segle XI. Pau en el món i contra la guerra. Això era Catalunya.
Pau Casals
Història per aprendre i no oblidar 