EL PERÍODE D’ENTREGUERRES (1919-1939)

La Revolució Russa

L’Imperi tsarista

Al començament del segle XX, a Rússia encara existia l’absolutisme monàrquic. El tsar governava el seu imperi per decret, recolzat per la burocràcia, l’exèrcit i l’Església ortodoxa.

La base de l’economia er l’agricultura, però només uns quants terratinents posseïen la propietat de les terres. Els pagesos estaven sotmesos a un règim quasi feudal.

Hi havia pocs centres comercials, on els obrers treballaven per salaris de misèria.

L’any 1898 es fundà el Partit Socialdemòcrata Rus, que l’any 1912 es dividí entre menxevics (moderats) i bolxevics (radicals). Els bolxevics, liderats per Lenin, volien impulsar a Rússia una revolució social.

Vídeo sobre la revolució soviètica:

 

La Revolució de Febrer

La participació de Rússia en la Primera Guerra Mundial va desencadenar la revolució: s’esdevingueren els desastres militars, va decaure la producció agrícola i es van estendre la fam i el malestar entre obrers i pagesos.

La població s’organitzà en soviets (assemblees d’obrers, pagesos i soldats) per exigir al tsar la retirada de la guerra i la fi de l’absolutisme.

Al febrer de 1917 va esclatar la revolució que provocà la caiguda del règim tsarista. Es va formar un govern provisional que inicià les reformes per convertir Rússia en una república liberal democràtica.

La Revolució d’Octubre

A causa de la lentitud de les reformes, el 25 d’octubre, els soviets, influïts pels bolxevics, es van revoltar i van assolir el poder.

Lenin va formar un govern obrer i aplicà les primeres mesures revolucionàries:

  • Es van expropiar les terres per repartir-les entre els pagesos.
  • Les fàbriques van quedar sota el control del obrers.
  • Rússia es retirà de la Primera Guerra Mundial, però va perdre important territoris.

Vídeo sobre Lenin:

Vídeo resum sobre la Revolució Soviètica:

L’URSS de Stalin

La guerra civil i la creació de l’URSS

L’any 1918, els partidaris del tsar amb el suport d’Anglaterra, França i els Estats Units, van organitzar l’Exèrcit Blanc contra la Revolució.

Els bolxevics van crear l’Exèrcit Roig dirigit per Trotski, i després d’una guerra civil, van vèncer. El partit bolxevic adoptà el nom de Partit Comunista de la Unió Soviètica (PCUS) i va aconseguir tot el poder.

L’any 1922, es va crear l’URSS (Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques). Era un estat federal governat per l’únic partit, el PCUS, i un Parlament, el Soviet Suprem.

Aquest sistema polítics defensava la dictadura del proletariat contra els poderosos enemics de la Revolució (Burgesia, Església, estats capitalistes).

L’any 1924, quan es va morir Lenin, dos dirigents del PCUS, Trostski i Stalin, es van enfrontar per aconseguir el poder. A partir del 1927, Stalin, que ja era Secretari General del PCUS, va esdevenir el principal dirigent de l’URSS i líder indiscutible. Trotski va haver de fugir de Rússia i anys més tard va morir assassinat per ordre de Stalin.

Naixement de l’URSS:

L’estalinisme

Stalin va intentar convertir l’URSS en una gran potència industrial. Per fer-ho va prohibir la propietat privada dels mitjans de producció econòmica. Les terres, les fàbriques i els transports eren propietat de l’Estat i va fomentar la indústria pesant per construir infraestructures. Així va aconseguir una ràpida industrialització, però va endarrerir l’agricultura i va oblidar moltes necessitats de la població.

Stalin va ser un cruel dictador. Va fer empresonar, executar o enviar a camps de treballs forçats (gulags) els qui gosaven a mantenir postures polítiques contràries a les seves, incloses els que protagonitzaren la revolució

El culte a la personalitat:

Els Estats Units: els feliços anys vint

Conseqüències de la Primera Guerra Mundial

Els Estats Units van sortir beneficiats de la guerra perquè havien venut aliments, armes i productes industrials als seus aliats. Van acumular la meitat de les reserves mundials d’or i així es van convertir en la primera potència econòmica mundial.

Europa, en canvi, estava endeutada, a causa dels préstecs de guerra que havia demanat als Estats Units.

La prosperitat americana

L’expansió americana es va basar en els canvis industrials, com l’aplicació de la innovació tècnica (fabricada en sèrie) per augmentar la productivitat i reduir els costos.

Amb l’augment dels salaris obrers, la importància de la publicitat, les compres a terminis i els préstecs bancaris, tothom podia consumir (consum de masses). Aquesta prosperitat quedà reflectida en l’auge de la borsa.

L’època de creixement va durar del 1918 al 1929: la prosperitat i el mode de vida americà, basat en el consum, van atreure milions d’immigrants procedents d’Europa.

Vídeo sobre els feliços anys 20 dels segle XX:

La crisi de superproducció

La prosperitat no beneficià tothom. Els pagesos s’havien endeutat per comprar noves terres i màquines. Però quan es va acabar la guerra va cessar la demanda, els seus productes no es van vendre i els preus van baixar. Els pagesos s’arruïnaren i no van poder retornar els préstecs.

A la indústria també hi va haver un excés de producció (estocs); les empreses fabricaven més del que podrien vendre i van fer fallida. L’atur es va estendre i el consum va disminuir.

El crac del 29 i el New Deal

El crac borsari

El 24 d’octubre de 1929 (dijous negre), a la Borsa de Nova York, el valor de les accions va caure en picat. De sobre, tothom volia vendre les seves accions i ningú no volia comprar. Això va provocar el crac borsari.

La Borsa es va esfondrar, molta gent es va arruïnar, i també van fer fallida molts bancs. El pànic es va apoderar dels ciutadans, que van anar als bancs a retirar els seus diners. Els bancs es van quedar sense fons i van haver de tancar.

La Gran Depressió

La crisi borsària va arribar a la indústria, al comerç i a la agricultura, i es va produor una recessió econòmica (Gran Depressió).

Van baixar el consum i tancaren moltes fàbriques que no van poder vendre la producció. L’any 1932, el nombre d’aturats va arribar als 13 milions als Estats Units.

Des d’aquest país, la crisi es va estendre a la resta del món.

La Gran Depressió vista per Chaplin:

El New Deal

L’any 1932, Franklin D. Roosevelt va ser elegit president dels EUA i va aplicar un programa de recuperació econòmica (New Deal). Les seves principals mesures econòmiques van ser:

  • Ajudes a les empreses amb dificultats i creació d’empreses públiques.
  • Destrucció dels estocs agrícoles acumulats.
  • Control sobre els bancs per part de l’Estat a fi d’obligar-los a fer préstecs amb interessos baixos.

Les seves principals reformes socials van ser:

  • Impuls d’un gran pla d’obres públiques (carreteres, embassaments…) per lluitar contra l’atur.
  • Augment dels salaris i reducció de la jornada laboral a 40 hores setmanals.Aquestes mesures van ajudar a rellançar l’economia i van fer baixar el nombre d’aturats. Tot i així, la crisi no es va superar fins a l’esclat de la Segona Guerra Mundial.

Roosevelt i el New Deal

El feixisme italià

Itàlia en la postguerra

La Primera Guerra Mundial va tenir a Itàlia conseqüències greus: més de 700.000 morts, indústries inutilitzades, deute extern elevat, inflació, atur…Tot plegat va generar una gran inestabilitat política (canvis de govern constants) i social (lamentables condicions de la classe obrera i de la pagesia).

A més, el acords de pau van causar decepció perquè Itàlia no va rebre tots els territoris que ambicionava.

L’ascens del feixisme

En aquesta situació, Benito Mussolini va crear el Fasci de combat, els anomenats camises negres. Eren grupsparamilitars que atacaven violentament els sindicats, els partits d’esquerra i els seus líders.

L’any 1921, els fasci o feixistes es van transformar en el Partit Nacional Feixista, que pretenia un Estat fort, amb una política exterior expansionista (de domini sobre altres territoris).

El Partit Feixista va comptar amb el suport de la petita burgesia i dels gran propietaris, i amb la tolerància de l’Església Catòlica i del mateix rei Víctor Manuel III.

L’any 1922, el Partit Feixista amb prou feines va aconseguir diputats a les eleccions, però Mussolini organitzà la Marxa sobre Roma amb els camises negres per mostrar la seva força. El rei, pressionat, el va nomenar cap de govern.

Vídeo sobre el feixisme italià:

 

La dictadura feixista

Després de les eleccions del 1924, Mussolini va assumir plens poders, es va fer anomenar Duce (guia) i instaurà un règim autoritari. Va prohibir els partits polítics i suprimí el règim de llibertats, i va substituir el parlament per una Cambra dels Fasci. L’Estat feixista controlava la vida social i l’economia.

La instauració del nazisme a Alemanya

L’any 1918 es va proclamar la República de Weimar a Alemanya. Però els deutes de guerra i les reparacions econòmiques imposades pel Tractat de Versalles van provocar al país crisi econòmica, misèria i atur.

Hitler i el partit nazi

Adolf Hitler va fundar, el 1920, el Partit Nacional-socialista dels Treballadors d’Alemanya (NSDAP), al qual el dotà d’una bandera (vermella amb la creu gammada) i d’un grup paramilitar, les Seccions d’Assalt (SA).

El seu llibre Mein Kampf (La meva lluita) expressa les seves idees: menyspreu per la democràcia i pel comunisme; antisemitisme (ser enemic de la raça hebrea); superioritat de la raça ària i unió dels pobles de llengua alemanya en un Reich (imperi).

Hitler va captivar la gent prometent feina per a tothom i culpant de la crisi jueus, comunistes i demòcrates.

El nazisme al poder

La crisi del 1929 colpejà amb duresa els alemanys, perquè la retirada del capital americà va portar la fallida de bancs i el tancament de fàbriques. L’any 1932 hi havia més de sis milions d’aturats.

A les eleccions del 1932, els nazis van aconseguir 13 milions de vots i Hitler va ser nomenat canceller el gener de 1933.

Poc després, els nazis van provocar l’incendi del Reichstag (Parlament) i van culpar-ne els comunistes. Això va fer que Hitler exigís plens poders. El 1934 es va proclamar Führer (guia) i Canceller del III Reich.

El Tercer Reich alemany

L’any 1934, els nazis van implantar una dictadura, van dissoldre els partits i els sindicats i només s’autoritzà el partit nazi.

Alemanya es va convertir en un estat policíac dominat pel terror. Els cossos policíacs repressius eren la Gestapo les Seccions de Seguretat (SS). També van crear les les Joventuts Hitlerianes per adoctrinar els joves.

Els nazis aspiraven a una societat alemanya basada en la superioritat de la raça ària. Es van perseguir artistes i intel·lectuals que no seguien les consignes nazis i es van cremar en públic els llibres dels autors prohibits.

La defensa de la puresa racial va comportar la persecució dels jueus: es va promulgar el boicot als seus negocis, es prohibiren els matrimonis mixtos i els jueus van deixar de ser ciutadans alemanys. L’any 1938 se’ls va obligar a portar un distintiu.

Els opositors i les persones considerades enemics del Reich eren reclosos en camps de concentració, on feien treballs forçats i molts d’ells eren exterminats.

El rearmament d’Alemanya

Hitler va convertir Alemanya en una potència econòmica per enfrontar-se de nou a França i a la Gran Bretanya. La seva política econòmica responia als seus projectes militaristes. Així, va donar prioritat a la indústria d’armament.

Els nazis van crear un exèrcit (la Wehrmacht), una aviació moderna (la Luftwaffe). Així, Hitler es va sentir preparat per portar a la pràctica els seus projectes expansionistes i construir el seu gran imperi.

Chaplin interpreta les ànsies de poder de Hitler a El Gran Dictador (1940)

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s