LA INDUSTRIALITZACIÓ DE LES SOCIETATS EUROPEES

L’augment demogràfic i l’expansió agrícola

La revolució demogràfica

A partir de la segona meitat del segle XVII, la població europea va augmentar de manera considerable. El 1750, Europa tenia 140 milions d’habitants; l’any 1800, 187 milions, i l’any 1850 va assolir els 266 milions.

Aquest augment de la població, conegut com a revolució demogràfica, va ser degut a causes diferents:

  • L’augment de la producció d’aliments.

  • El millorament de la higiene i els progressos de la medicina. Les grans pestes i les epidèmies van anar desapareixent.

  • La disminució de la mortalitat i un augment lleuger de la natalitat.

    Gràcies a tot això, l’esperança de vida va passar de ser de 38 anys, a la darreria del segle XVIII, a 50 anys a la fi del XIX.

La revolució agrícola

L’augment de la població va provocar un augment de la demanda d’aliments. Per aquesta raó, els preus dels productes agrícoles es van apujar. Els propietaris de les terres van intentar augmentar la producció amb la introducció de millores importants:

  • Es van introduir les màquines agrícoles: segadores, sembradores i trilladores (separar el gra de la palla).

  • Es va substituir l’any de guaret (repòs de la terra de conreu) pel conreu de plantes farratgeres per al bestiar. D’aquesta manera no es deixava cap tros de terra sense conrear.

  • Es van introduir nous conreus (el blat de moro i la patata).

Aquestes millores agrícoles, i l’expansió de la ramaderia, van permetre que la població tingués una dieta més rica i variada.

L’era de les màquines

Vídeo sobre els inventors del món modern:

Les màquines, el vapor i les fàbriques

En la Revolució Industrial va ser fonamental la innovació tecnològica. El 1769, James Watt va inventar la màquina de vapor, que feia servir el carbó per obtenir vapor d’aigua. La força del vapor era capaç de moure les màquines.

Aviat es van necessitar gran edificis, les fàbriques, on es concentraven els treballadors i les màquines.

La indústria tèxtil

A la Gran Bretanya, la primera indústria que es va mecanitzar va ser la indústria tèxtil cotonera, dedicada a l’obtenció del fil (filat) i del teixit. Per aconseguir un increment de la producció es van incorporar una sèrie d’innovacions.

-Les noves màquines de filar, que proporcionaven molta més quantitat de fil en menys temps.

-La llançadora volant (1733), que va fer més ràpid el funcionament del teler. I el teler mecànic (1785), que ja teixia amb molta rapidesa.

El carbó i el ferro: la siderúrgia

Un altre sector molt important en la Revolució Industrial va ser la siderúrgia, que es dedicava a l’obtenció del ferro.

Per obtenir ferro s’utilitzava tradicionalment carbó vegetal, procedent de la fusta, que tenia poc valor calorífic. Va ser molt important la seva substitució per un carbó mineral, el carbó de coc, que s’obté de l’hulla i té un gran poder calorífic.

La demanda de ferro va augmentar perquè es va utilitzar per a la fabricació de les eines agrícoles, les noves màquines, el ferrocarril, etc.

Vídeo-resum sobre la Revolució Industrial:

La revolució dels transports

El ferrocarril i el vaixell de vapor

L’increment de la producció agrària i la producció industrial va fer necessari que les mercaderies arribessin ràpidament a la població. Això es va aconseguir gràcies a la creació de transports més ràpids com el ferrocarril i el vaixell de vapor.

El ferrocarril ja es feia servir a les mines per transportar el mineral en vagonetes que es movien sobre rails. La gran innovació va ser la locomotora del britànic Stephenson (1829), que movia el ferrocarril por mitjà d’una màquina de vapor.

La primera línia de passatgers va unir Manchester amb Liverpool l’any 1830. El ferrocarril es va estendre ràpidament perquè escurçava la durada dels trajectes, el viatge era més segur i es podia transportar un volum més gran de mercaderies.

La màquina de vapor també es va aplicar al transport marítim. Es van construir vaixells de vapor de ferro, que van començar a funcionar als Estats Units. L’any 1847, els vapors ja podien travessar l’oceà Atlàntic en només 15 dies.

Vídeo sobre l’arribada del ferrocarril a Espanya:

Más madera… dels Germans Marx:

L’increment del comerç

La Revolució Industrial va donar pas a l’economia de mercat, en la qual els productes ja no anaven destinats a l’autoconsum sinó a la venda en mercats extensos.

La millora dels transports i la construcció d’una xarxa ferroviària van impulsar el comerç interior i, a mitjan segle XIX, el comerç exterior.

El capitalisme industrial

El liberalisme i el capitalisme

La Revolució Industrial es va basar en el capitalisme com a sistema econòmic i en el liberalisme com a doctrina política que el justificava. L’economista Adam Smith va establir els principis del liberalisme econòmic:

  • L’economia funciona per l’interès personal d’aconseguir el benefici màxim.

  • Els preus s’estableixen per l’equilibri entra oferta i demanda. L’oferta és la quantitat de productes a vendre. La demanda és la quantitat de productes que els consumidors volen comprar.

  • L’economia ha de funcionar sense la intervenció de l’Estat.

    El capitalisme industrial es basa en els principis següents:

  • Els mitjans de producció (fàbriques, maquinària, béns produïts) són propietat privada.

  • Els propietaris dels mitjans de producció són una minoria que forma part de la burgesia.

  • Els obrers i obreres treballen a les fàbriques a canvi d’un salari.

    En el sistema capitalista es produeixen de manera cíclica crisis econòmiques greus que s’inicien quan els estocs (mercaderies en dipòsit) s’acumulen a les fàbriques per manca de compradors. Aleshores, els propietaris han d’acomiadar els obrers i sorgeix l’atur.

Els bancs

Els bancs van ser fonamentals per al desenvolupament del capitalisme, Els estalviadors hi dipositaven tots els seus diners, i els bancs prestaven aquests diners als empresaris que volien instal·lar fàbriques o comprar maquinària nova.

De vegades, una sola persona no tenia prou diners (capital) per tirar endavant una empresa. Van sorgir així les societats anònimes. En una societat anònima el capital que es necessita es divideix en parts o accions. La compra i venda d’accions es fa a la borsa de valors.

La segona fase de la industrialització

Les noves fonts d’energia i les noves indústries

A la darreria del segle XIX es va iniciar la Segona Revolució Industrial. A més de la Gran Bretanya, es van industrialitzar altres potències com Alemanya, els Estats Units i el Japó.

Durant aquesta etapa es van difondre dues noves fonts d’energia que van substituir el carbó: l’electricitat i el petroli.

  • L’electricitat es produïa en centrals hidroelèctriques i es va aplicar a la indústria, als transports (ferrocarril…), a les comunicacions (ràdio, telèfon, telègraf) i la il·luminació.

  • El petroli va començar a extreure’s als EUA i es va aplicar com a combustible per als automòbils, els vaixells i els avions.

En aquesta època les indústries es van diversificar:

  • La indústria metal·lúrgica va adquirir una gran importància a causa de la producció d’acer inoxidable i d’alumini.

  • Va néixer la indústria de l’automòbil, i Henry Ford va començar a fabricar cotxes utilitaris als Estats Units.

  • La indústria química (adobs, pesticides, dinamita, tints, fàrmacs…) es va desenvolupar especialment a Alemanya.

  • Finalment, gràcies a la utilització del ciment armat es van poder construir els primers gratacels.

Una nova organització industrial

Les indústries van cercar noves formes per produir més, més de pressa i més barat. Això es va aconseguir amb la fabricació en sèrie, un mètode de treball anomenat taylorisme. El taylorisme consistia a dividir les etapes de producció en tasques fetes per màquines de gran precisió. Cada obrer/a s’especialitzava en el maneig d’una màquina.

Les indústries necessitaven cada vegada més renovar la maquinària. Això requeria molts diners, i per això les petites fàbriques van anar desapareixent. La producció va quedar a mans de les grans empreses i es va generar la concentració industrial.

El taylorisme i la producció en sèrie a Temps Moderns (1936) de Charles Chaplin

La nova societat industrial

El sistema industrial va establir una societat de classes diferenciades per la riquesa:

La burgesia i els obrers

La burgesia apareix com un grup poderós, propietari de les indústries i dels negocis. La seva forma de vida va esdevenir un model a imitar.

Se’n poden distingir tres sectors:

  • Gran burgesia, integrada per banquers i propietaris de grans fàbriques.

  • Burgesia mitjana, integrada per funcionaris, comerciants i professionals liberals com ara metges o advocats.

  • Petita burgesia, formada per un gran nombre d’empleats i botiguers.

Els obrers de les fàbriques formaven el proletariat industrial, un grup molt nombrós. No existien lleis que els protegissin i per això les seves condicions de treball eren molt dures: salari escàs; jornada laboral de 12 a 14 hores diàries; un treballador malalt o en atur no cobrava; les dones i els infants treballaven, però percebien un salari més baix que el dels homes…

Les primeres associacions obreres

A la darreria del segle XVIII van néixer a la Gran Bretanya les primeres Societats de Socors Mutus, associacions de treballadors per ajudar-se en cas de malaltia o d’atur.

L’any 1825, a la Gran Bretanya va néixer el primer sindicat. La finalitat dels sindicats era lluitar per aconseguir per als obrers la reducció de la jornada laboral, millores salarials, la regulació del treball infantil i el dret d’associació.

El marxisme, l’anarquisme i l’internacionalisme

El marxisme i l’anarquisme

A mitjan segle XIX, dos teòrics alemanys, Karl Marx i Friedrich Engels van denunciar l’explotació del proletariat i van defensar la necessitat d’una revolució obrera amb els objectius següents:

  • Acabar amb el capitalisme i amb la propietat privada.

  • Aconseguir el poder polític per al proletariat.

  • Arribar a una societat comunista, sense classes socials.

A partir de 1870, els marxistes van proposar la creació de partits obrers socialistes. Si els seus representants eren elegits en les eleccions, podrien aconseguir progressos importants, com ara el sufragi universal o la jornada laboral de vuit hores.

Els anarquistes sostenien l’eliminació de la propietat privada, la defensa de la propietat col·lectiva i una societat sense classes. Però es diferenciaven dels marxistes pels trets següents:

  • La defensa de la llibertat individual.

  • El rebuig de l’autoritat, especialment la de l’estat.

  • L’oposició als partits polítics i a la participació en les eleccions.

Alguns anarquistes van atacar violentament la burgesia, l’exèrcit, l’estat i l’Església. Uns altres van lluitar a través de sindicats revolucionaris (anarcosindicalisme).

L’internacionalisme

Els marxistes i els anarquistes dels diferents països van veure la necessitat d’unir-se en una associació internacional. Units tindrien més força per lluitar a favor de la classe obrera.

L’any 1864 es va crear l’Associació Internacional de Treballadors (I Internacional); i el 1889 es va fundar la II Internacional, que va crear alguns dels símbols del moviment obrer, com l’himne de La Internacional i la festa del Primer de Maig.

Mireu aquest vídeo amb atenció. Algú pot dir avui que les classes socials no existeixen?

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s