El camí cap a la Segona Guerra Mundial
Les causes del conflicte
Molts alemanys i italians mai no van acceptar les condicions que els vencedors de la Primera Guerra Mundial els van imposar amb el Tractat de Versalles.
El camí cap a la guerra va començar en la dècada de 1930 amb el desenvolupament de la indústria d’armament alemanya i italiana i les agressions bèl·liques dels estats autoritaris envers els altres països. Però les democràcies no van reaccionar davant aquesta política agressiva i expansionista.
-
A l’Àsia, el Japó va ampliar el seu territori amb l’ocupació d’una bona part de la Xina des del 1931.
-
El 1935, Itàlia ocupà Etiòpia (Abissínia) i, el 1939, Albània.
-
Itàlia i Alemanya van ajudar Franco amb soldats i armament durant la Guerra Civil espanyola (1936-1939).
-
L’any 1938, Alemanya va ocupar Àustria (Anchluss) i més endavant, Txecoslovàquia.
Vídeo de l’escena del globus a El Gran Dictador:
L’esclat del conflicte
Els estats autoritaris van formar aliances que els permetessin dur a terme el seu expansionisme:
-
Alemanya i Itàlia. Eix Roma-Berlín.
-
Alemanya i el Japó. Pacte Antikomintern (1936)
-
Alemanya i l’URSS, Pacte Germanosoviètic (1939) per repartir-se Polònia.
Quan el 1939 alemanya reclamà el corredor polonès de Danzig, França i la Gran Bretanya es comprometeren a ajudar Polònia.
El setembre del 1939, Hitler va ocupar Polònia, i França i la Gran Bretanya van declarar la guerra a Alemanya. Va ser el començament de la guerra.
El desenvolupament del conflicte (1939-1945)
Les victòries de l’eix
La Segona Guerra Mundial va començar l’1 de setembre de 1939 amb la invasió alemanya de Polònia. Hitler va utilitzar l’atac sorpresa (guerra llampec), basat en l’ús de tancs que avançaven ràpidament i en un fort suport aeri.
L’estiu de 1940, els alemanys havien conquerit gairebé tota Europa occidental. La Gran Bretanya resistia i l’aviació de guerra alemanya va bombardejar ciutats i els ports del país (batalla d’Anglaterra).
L’any 1941, els alemanys van ocupar el nord d’Àfrica, Iugoslàvia i Grècia. Hitler va llançar l’operació Barba-roja i va atacar l’URSS. El Japó va destruir la flota nord-americana a la base naval de Pearl-Harbour (Hawaii) i els Estats Units van entrar en guerra (desembre de 1941).
Europa era sota la dominació nazi. Els nazis van organitzar els territoris conquerits en benefici propi: van reordenar la indústria, van requisar els productes de primera necessitat i molt obrers van ser obligats a anar a treballar a Alemanya.
Vídeo sobre la guerra llampec de l’Alemanya Nazi:
El triomf aliat
L’any 1942, la situació va canviar perquè l’URSS i els Estats Units van reforçar els aliats: els nord-americans van aturar els japonesos al Pacífic; els anglesos, els alemanys al nord d’Àfrica, i els russos, els alemanys a Stalingrad.
Després del desembarcament nord-americà de Normandia (juny del 1944), el progrés aliat des de l’oest i el dels russos des de l’est no van tenir aturador a Europa. Després del suïcidi de Hitler, Alemanya va capitular el 8 de maig del 1945.
El Japó va continuar combatent i els EUA van llançar, l’agost de 1945, dues bombes atòmiques sobre Hiroshima i Nagasaki. El 2 de setembre, el Japó va capitular. La guerra s’havia acabat.
Trailer de la pel·lícula El hundimiento:
L’impacte de la guerra a Europa
Europa estava destrossada. En la guerra hi havien mort gairebé 50 milions de persones, la majoria població civil. Les destruccions materials havien estat colossals i van afectar sobretot les ciutats.
La guerra va deixar un impacte moral molt profund per la vulneració sistemàtica dels drets humans durant sis anys i per les atrocitats comeses (Holocaust jueu, bomba atòmica…).
La formació de bloc antagònics
L’origen dels dos blocs
Abans d’acabar la Segona Guerra Mundial, els Estats Units, l’URSS i la Gran Bretanya van celebrar diverses conferències per celebrar la fi de la guerra, que ja consideraven guanyada, i acordar les condicions de pau.
A la Conferència de Postdam (1945) van sorgir discrepàncies entre els EUA i l’URSS. La desconfiança mútua va augmentar després de la guerra i els dos països van cercar aliats.
Els Estats Units van cercar el suport dels països de l’Europa occidental a canvi d’ajudar-los econòmicament amb el Pla Marshall per superar els efectes de la guerra. L’any 1949, aquests països van formar una aliança militar, l’Organització del Tractat de l’Atlàntic Nord (OTAN). Aquest bloc defensava l’economia capitalista i rebutjava el comunisme.
Per la seva banda, l’URSS va controlar els països de l’Est, on es van anar implantant democràcies populars que es van situar en l’òrbita de Moscou.
L’any 1955, l’URSS i els seus aliats van formar una aliança militar pròpia, el Pacte de Varsòvia, que rebutjava l’imperialisme capitalista.
Vídeos sobre la Guerra Freda:
La divisió d’Alemanya
Per acord dels països vencedors, alemanya va quedar dividida en quatre zones: britànica, francesa, nord-americana i soviètica. També Berlín va quedar ocupat per britànics, francesos, nord-americans i soviètics.
Aleshores va tenir lloc el primer enfrontament entre el bloc capitalista i el bloc comunista.
L’any 1948, els aliats occidentals de manera unilateral i sense buscar els consens amb l’URSS van decidir unificar les zones britànica, francesa i nord-americana per formar un Estat: la República Federal Alemanya (RFA).
Com a resposta, els soviètics van bloquejar Berlín, ciutat ubicada a la zona de l’URSS, i va tancar les fronteres, de manera que va aïllar la població del sector occidental de la ciutat, que estava ocupat per britànics, francesos i nord-americans.
Els soviètics també van crear un Estat a la zona d’Alemanya que ocupaven: la República Democràtica d’Alemanya (RDA).
Alemanya va quedar dividida en dos estats l’any 1949. L’any 1961, els soviètics van construir un mur de separació entre la zona occidental i l’oriental de la ciutat de Berlín.
La Guerra Freda i la coexistència pacífica
Els conflictes de la Guerra Freda
La rivalitat entre les dues superpotències, EUA i URSS, es coneix amb el nom de Guerra Freda. Es va manifestar en la impressionant cursa d’armaments que van desenvolupar i els conflictes bèl·lics que els van enfrontar lluny del seu territori:
-
La Guerra de Corea. L’URSS després de la guerra mundial, va ocupar el nord de Corea i els EUA, el sud. El 1950, Corea del Nord va envair el Sud amb suport soviètic. Els EUA amb suport de l’ONU, van defensar el règim corrupte del Sud i va esclatar la guerra. El 1953 es va signar la pau i Corea va restar dividida.
-
La Guerra del Vietnam. L’any 1954 es va pactar la divisió del Vietnam que havia estat una colònia francesa: el nord (antiimperialista i comunista) i el sud (sota el domini dels Estat Units). EUA va agredir el nord i va desencadenar la guerra del Vietnam que va acabar el 1975 amb la derrota nord-americana. El món va poder conèixer les matances i els abusos dels EUA, que van ser criticats per la pròpia opinió pública nord-americana.
-
-
La crisi dels míssils. Després de la revolució de Fidel Castro, Cuba va entrar a formar part del bloc comunista. L’any 1962, els soviètics van instal·lar a Cuba míssils nuclears, que amenaçaven les ciutats nord-americanes, de la mateixa manera que míssils nord-americans estaven encarats a les ciutats soviètiques des de Turquia. Els Estats Units van ordenar aleshores un blocatge marítim a Cuba. Després d’uns dies de màxima tensió, l’URSS va decidir retirar els míssils.
La coexistència pacífica
En la dècada del 1960 es va iniciar un període més distès de coexistència pacífica. Khruixov a l’URSS i Kennedy als EUA van mostrar una actitud de diàleg i van establir acords..
Al final de la dècada del 1970, nous conflictes, com la invasió soviètica de l’Afganistan o el suport dels EUA a dictadures feixistes hispanoamericanes, van revifar el clima de Guerra Freda.
La fi dels imperis colonials
Les causes de la descolonització
Després de la Segona Guerra Mundial, països d’Àsia i d’Àfrica dominats per les potències europees van aconseguir la independència. Aquest procés s’anomena descolonització.
Entre les causes destaquen; el desig d’independència de la població colonitzada i la força dels moviments nacionalistes.
També l’opinió internacional era contrària al colonialisme i es va manifestar a través de la Declaració de l’ONU (1946) i la Declaració Universal dels Drets Humans (1948).
Vídeos sobre la pèrdua de les darreres colònies espanyoles
El procés descolonitzador
Alguns països van aconseguir la independència per mitjà d’acords i uns altres amb greus conflictes i guerres d’alliberament. El procés descolonitzador va passar per etapes diferents:
-
Primera etapa, a l’Àsia (1945-1955). Va afectar les colònies de la Gran Bretanya, d’Holanda i de França.
-
Segona etapa, al nord d’Àfrica (1951-1962). Es van independitzar les colònies de França i d’Itàlia.
-
Tercera etapa, a l’Àfrica subsahariana (1955-1970). Va afectar les antigues colònies de l Gran Bretanya, de França i de Bèlgica.
Trailer sobre La Batalla d’Alger (1965) de Gillo Pontecorvo.
-
Quarta etapa, al Con sud-africà (1970-1993). L’any 1975 van desaparèixer les colònies portugueses. L’any 1993 a Sud-àfrica, dominada pels blancs, s’hi van abolir les lleis que discriminaven la població negra (fi del règim d’apartheid).
El conflicte de l’Orient Mitjà
Palestina era un protectorat britànic habitat per una majoria musulmana i per jueus. L’any 1947, l’ONU va proposar que Palestina es dividís en dos estats: un Estat palestí, habitat per la població musulmana, i un Estat jueu, que acollís els supervivents de l’Holocaust.
L’any 1948, els jueus van proclamar l’Estat d’Israel. Els palestins no el van acceptar i van esclatar greus conflictes i diferents guerres que van acabar sempre amb la victòria israeliana a causa de la seva superioritat militar.
L’any 1993 es va acordar la creació d’un territori autònom sota autoritat palestina. Però la convivència entre palestins i l’Estat d’Israel resulta difícil i els enfrontaments són constants.
Descolonització i Tercer Món
El sorgiment del Tercer Món
Per decidir el seu destí i afrontar el problema de la pobresa, els nous estats sorgits de la descolonització es van reunir en la Conferència de Bandung (1955).
A Bandung s’hi van acordar principis importants; condemna del colonialisme, igualtat de les nacions, no-intervenció dels estats en afers interns, solució de conflictes per la via pacífica i ajuda als països descolonitzats.
El neocolonialisme
Les antigues metròpolis van mantenir els seus interessos econòmics als nous països i es va crear una situació de dependència i de dominació: el neocolonialisme.
L’estructura econòmica dels nous estats era, i ho és encara, dèbil: exporten primeres matèries i importen productes industrials. És un intercanvi desigual, perquè en el mercat internacional, la primera matèria val menys que el producte industrial. A més, els preus de les primeres matèries els fixen les grans borses del comerç internacional segons la demanda dels països rics.
Així doncs, els nous països, que necessiten préstecs i comprar tecnologia, pateixen una gran dependència financera i tecnològica de l’exterior que els impedeix sortir de la pobresa.
Disputes ètniques i territorials
La descolonització va causar moltes disputes ètniques i territorials, sobretot a Àfrica, perquè el traçat de les fronteres dels nous països va separar gent de la mateixa tribu o va agrupar ètnies enfrontades en lluites contínues.
Alguns dirigents van instaurar dictadures i van esclatar revolucions i guerres civils.
Imperialisme nord-americà a Xile:
Història per aprendre i no oblidar 
Traumatitzant…
he fet un treball sobre el judaisme i aquesta part es la pitjor.
Em sembla antihumà