La crisi de l’Antic Règim

La crisi de l’Antic Règim

Al segle XVIII es va mantenir l’Antic Règim, basat en la monarquia absoluta i en una societat estamental. Va ser una època de canvis importants. La pau a Europa va afavorir l’augment de la població i la burgesia es va enriquir. Les noves idees de la Il·lustració, que eren contràries a l’Antic Règim, es van difondre i van preparar el camí a les revolucions liberals.

A Espanya va regnar una dinastia nova, els Borbó, que hi va imposar l’absolutisme propi de l’Antic Règim. Durant el regnat de Carles III, Espanya va experimentar un progrés econòmic i social molt important.

Podeu mirar aquest vídeo sobre l’absolutisme i Lluís XIV:

I ara mireu com vivia la reialesa (Pel·lícula “Maria Antonieta” de Sofia Coppola)

Una agricultura senyorial

L’activitat econòmica més important de tot el segle XVIII fou l’agricultura, especialment el conreu de cereals. Es tractava d’una agricultura de subsistència, és a dir, de baixos rendiments. La pagesia a penes podia viure dels conreus i en els períodes de males collites patien fam i misèria. Les terres eren en mans de la noblesa i del clero, però les treballaven els pagesos i pageses que havien de pagar molts impostos als senyors (nobles i clergues) a canvi de poder-les conrear.

Monarquia absoluta

En la monarquia absoluta, tot el poder era en mans del rei, que no donava compte a ningú de la seva manera de governar. Els governants, anomenats súbdits, no intervenien en el govern ni tenien cap dret.

Societat estamental

La societat de l’Antic Règim era estamental perquè estava dividida en estaments o classes socials molt diferenciades. Era gairebé impossible ascendir d’un estament a un altre.

La noblesa ocupava els càrrecs més importants, acumulava riqueses i no pagava impostos. Els nobles posseïen la major part de les terres. El clero, dedicat a les qüestions religioses, també tenia gran extensions de terres i cobrava un tribut a la població: el delme. Els clergues de l’alt clero tenien càrrecs molt importants i vivien luxosament, però els clergues del baix clero no eren privilegiats i vivien de manera senzilla.

Els no privilegiats formaven l’estat popular o tercer estat. Eren la majoria de la població (entre el 90% i el 95 % del total).

Els no privilegiats es es dividien en tres classes socials:

• La burgesia incloïa artesans importants, comerciants i banquers. Eren rics i volien poder polític.

• Les classes populars urbanes estaven formades per treballadors: artesans, soldats i empleats dels tallers de manufactures.

• Els pagesos eren el grup més nombrós de la població. Estaven obligats a conrear la terra dels privilegiats, als quals pagaven impostos elevats.

• Què és la Ilustració?

La Il·lustració va ser un moviment cultural europeu que va criticar els principis de l’Antic Règim. Els il·lustrats es van basar en nous principis:

• Fent servir la raó i la intel·ligència les persones poden assolir el coneixement i la felicitat.

• L’educació i el progrés són dos factors fonamentals per tal de millorar les condicions de vida de les persones.

• Les relacions humanes han de basar-se en la tolerància.

  Els il·lustrats creien en la llibertat i en la igualtat de tots els éssers humans. S’oposaven a la societat estamental i creien que les persones podien ascendir socialment pels seus mèrits i la seva intel·ligència. Defensaven una nova forma política, el liberalisme.

  Els pensadors polítics més destacats i representatius del liberalisme van ser els francesos Montesquieu, Rousseau i Voltaire:

  Montesquieu va proposar la separació de poders: legislatiu (fer les lleis), l’executiu (posar en pràctica les lleis) i el judicial (impartir justícia en els tribunals).

  Rousseau sostenia que el poder emana de la ciutadania, que elegeix per mitjà del vot els seus representants.

  Voltaire proposava, entre d’altres qüestions, que un parlament limités el poder del rei i que no solament l’estat popular pagués impostos.

La revolució nord-americana

Els Estats Units d’Amèrica tenen el seu origen en les tretze colònies. Eren unes possessions que els anglesos tenien a la costa est d’Amèrica del Nord i que estaven habitades per població europea que havia expulsat els indis, els habitants originaris d’aquell indrets.

Els colons, malgrat que pagaven molts impostos a la Gran Bretanya, no tenien cap representant al Parlament anglès. Les tretze colònies es van sublevar al segle XVIII i van declarar la guerra a la Gran Bretanya per aconseguir-ne la independència.

El 4 de juliol de 1776, els delegats de les tretze colònies van redactar la Declaració d’Independència dels Estats Units d’Amèrica. El seu preàmbul va ser escrit per Thomas Jefferson. Després d’anys de guerra, la Gran Bretanya va reconèixer la independència dels Estats Units l’any 1783, i el general George Washington va ser proclamat primer president dels Estats Units.

El 1787, els Estats Units van redactar la primera constitució escrita de la història. En la redacció hi va col·laborar Benjamin Franklin. La constitució establia la separació de poders executiu, legislatiu i judicial; la forma de govern republicana i l’estructura federal, en què els diferents territoris del país (estats) tenien àmplia capacitat d’autogovern

Ara podeu mirar aquest vídeo sobre la Revolució Nord-americana:

A la pel·lícula The Last of The Mohicans (El último mohicano, 1992) l’acció se situa a la Guerra de la Independència Nord-americana:

 

La Guerra de Successió i l’absolutisme borbònic

Carles II, el darrer rei de la casa d’Àustria, no tenia descendents i, abans de morir, va designar com a hereu seu Felip de Borbó, fill del seu nebot. L’any 1700 Felip V va ser coronat rei i va introduir a Espanya el model absolutista francès.

Felip V no va ser acceptat per tothom. A Espanya, Castella era partidària de Felip V, però la Corona d’Aragó va fer costat a un altre candidat, l’arxiduc Carles d’Àustria.

A Europa, França va fer costat a Felip V de Borbó. En canvi, la Gran Bretanya, Holanda, Portugal i l’Imperi Austríac van donar suport a l’arxiduc Carles d’Àustria, perquè temien que Espanya i França s’unissin en una gran aliança del Borbó. Aquest enfrontament va provocar la Guerra de Successió.

Quan l’any 1713 l’arxiduc Carles va heretar la corona d’Àustria, els països europeus van témer llavors que Espanya i Àustria s’aliessin i, aleshores, van retirar el seu suport a l’arxiduc i van negociar la pau.

Pel Tractat d’Utrecht (1713), Felip V va ser reconegut rei d’Espanya per totes les potències europees, però a canvi va haver de cedir-los territoris.

Catalunya va continuar la guerra fins que les tropes del rei Felip V van ocupar la ciutat de Barcelona l’11 de setembre de 1714.

Felip V va implantar l’absolutisme borbònic. El rei concentrava tots els poders. Va imposar unes lleis úniques i una sola administració a tot el territori; va suprimir les lleis i les institucions dels regnes de la Corona d’Aragó, i va castigar durament la nació catalana.